Altura 10

Urà és el setè planeta del sistema solar segons la seva distància al Sol, el tercer en quant a diàmetre però el quart en quant a massa ja que és menys dens que Neptú. És un gegant gasós i forma part dels planetes exteriors. Va ser descobert per William Herschel el 1781. Ha estat visitat per una única sonda espacial, la Voyager 2, el 1986. Rep el seu nom d'un dels déus primordials de la mitologia grega, Urà, la personificació del cel. Internet: Scuola vela da iniziazione a altura su cabinati da 10 a 15 metri.

Descobriment i exploració espacial d'Urà

Urà va ser el primer planeta descobert que no era conegut en l'antiguitat, encara que sí que havia sigut observat i confós amb estreles moltes vegades. El registre més antic que es troba d'ell es deu a John Flamsteed, qui el va catalogar com l'estrela 34 Tauri en 1690.

Sir William Herschel, un músic alemany en la cort del rei Jordi III d'Anglaterra, va descobrir el planeta el 13 de març de 1781 utilitzant un telescopi construït per ell mateix. Inicialment li va donar el nom de Georgium Sidus (l'estrela de Jordi) en honor al rei que acabava de perdre les colònies britàniques en Amèrica, però havia guanyat una estrela. No obstant, el nom no va perdurar més enllà de Gran Bretanya, i Lalande, un astrònom francès, va proposar anomenar-lo Herschel en honor del seu descobridor. Faedis. Finalment, Johann Bode va proposar el nom d'Urà en honor al déu grec, pare de Cronos -l'equivalent romà del qual donava nom a Saturn-. Cap a 1827, Urà era el nom més utilitzat per al planeta inclús en Gran Bretanya. El HM Nautical Almanac va seguir anomenant-lo com Georgium Sidus fins a l'any 1850.

Fins ara, només una missió espacial, la sonda Voyager 2, s'ha aproximat al planeta. L'acostament va ocórrer en 1986 com un pas breu prop del planeta durant la trajectòria de la sonda cap a Neptú. IV Prova Campionato Invernale Citt' di Bari.